L’Hinduisme es basa en la manera de comportar-se dels creients. No té un fundador, ja que va sorgir de dues religions, ni uns principis, així que tothom creu en les divinitats de forma diferent, tenen idees sobre els déus molt diferents. Tot i això, hi ha una sèrie de creences que tothom té. Aquestes són...
Creuen en molts déus, però la majoria de creients tenen un déu “preferit” al que tenen més devoció. Quan adoren el seu déu preferit i celebren les festes i els ritus d’aquest déu, se’n diu el camí de la devoció, i representa el camí de la bondat i l’adoració al déu personal. Els tres més importants són Shiva, Vixnu i Brahman, i cadascun té atributs i mèrits diferents.
També creuen en l’atman, que és l’ànima de cada ésser. Quan algú es mor l’incineren, i normalment llencen les cendres al riu Ganges, però es diu que l’ànima es reencarna en un altre cos. Per tenir un futur millor durant la vida s’han deportar bé, de manera que en la seva pròxima vida, es reencarnaran en una casta superior. D’això se’n anomena el karma.
El samsara és el cicle de reencarnacions de cada persona. Com que el karma els comporta molta responsabilitat i pressió, tothom intenta alliberar-se del samsara. L’alliberament es diu moksa.
dimarts, 24 de gener del 2012
dimecres, 18 de gener del 2012
Llibres sagrats
L'hinduisme no té un únic llibre sagrat sinó diversos textos del segle XII d. C. escrits en l'antic idioma sànscrit.
En primer lloc tenim els quatre Vedas.
Es van transmetre oralment durant segles abans de ser escrits: Rig Veda, el més antic, escrit en una de les formes més arcaiques del sànscrit, probablement abans del 400 a. C.; YajurVeda, el llibre dels sacrificis; Sama Veda conté himnes; AtharvaVeda és el llibre dels rituals.
Els Upanishad, meditacions místic-filosòfiques escrites cap al 600 a. C, integren amb els Vedas el cos de textos que es consideren «revelats», i que no poden ser alterats.
El Mahabharata, amb més de 100.000 versos, explica la història de dos llinatges de prínceps que lluiten entre si. Ramayana, que explica la història de Rama i Sita. I els Puranas són els llibres èpics de l’ hinduisme.
En primer lloc tenim els quatre Vedas.
Es van transmetre oralment durant segles abans de ser escrits: Rig Veda, el més antic, escrit en una de les formes més arcaiques del sànscrit, probablement abans del 400 a. C.; YajurVeda, el llibre dels sacrificis; Sama Veda conté himnes; AtharvaVeda és el llibre dels rituals.
Els Upanishad, meditacions místic-filosòfiques escrites cap al 600 a. C, integren amb els Vedas el cos de textos que es consideren «revelats», i que no poden ser alterats.
El Mahabharata, amb més de 100.000 versos, explica la història de dos llinatges de prínceps que lluiten entre si. Ramayana, que explica la història de Rama i Sita. I els Puranas són els llibres èpics de l’ hinduisme.
La societat i les castes
La societat hinduisme està dividida en diferents castes, n’hi han quatre de són considerades dins la societat, i n’hi ha una cinquena, que no està considerada a dins, que són els intocables. La casta més alta són els Brahmanes, que són els sacerdots. Darrera d’aquest hi han els Kshátriyas que són els gerrers. Seguidament hi van els Vaishyas que són els comerciants. Després els Shudras, els pagesos. I per últim els intocables, que estan apartats de la societat.
Divinitats hindús
Mitra és un deu conegut principalment a Pèrsia i a la India. Ell era el deu de la llum del sol i de la llum de l’amistat.
Se’l representa com un home jove, matant amb les seves mans un toro.
Vàruna, és el deu de l’oceà. És d’origen indoeuropeu.
Es considerava el déu dolent del cel, pluja i tempestes.
En els seves representacions, sempre tenia el seu costat el seu germà bessó mitra.
Junts representaven un dia complet ja que Vàruna era la nit, i Mitra el dia.
Agní era el déu del foc. Protegeix a les persones a la seva casa, i al cap i té un milió d’ulls.
Es representa amb dues cares, una de dolenta i l’altre de bona. Té els ulls i els cabells negres, tres cames i set braços. Del seu cos surten set raigs de llum, i el seu vehicle es un boc.
Indra era el déu de l’atmosfera, del cel visible , la guerra, la tempesta y el llamp.
Era representat com un home sobre un elefant, de cara pàl•lida, i un cos ple d’ulls que permeten veure tot el que passa al món, i porta una espasa en forma de llamp. Al seu ull dret si pot veure a la seva esposa.
Brama és el déu creador de tot el que existeix.
Es representat en general amb quatre caps amb barba, i quatre braços. Cada un dels caps recita el text Veda, i cada un dels braços, sosté un bol d’aigua, un rosari, el text Veda i una flor. Hi ha vegades duu un arc i un ceptre.
Es desplaça sobre un cigne.
Vixnu, és un déu preservador, és un dels més importants. Els atributs de Vixnu són la maça, la petxina i el disc.
El culte de Vixnu com a divinitat és el vixnuisme. I els seus adeptes són els vixnuïtes.
Xiva és una de les divinitats més importants de l’ hinduisme. Representa el sacrifici de la mitologia índia, també representa la destrucció.
Els seus atributs són:
El tercer ull:
És l'ull de la saviesa. Veu més enllà del que és evident i s’associa amb la seva energia salvatge.
El collar de la cobra:
La perillosa cobra representa la mort, que Xiva ha conquerit completament
Mitja lluna:
Xiva porta en el seu front una lluna posseeix el poder de la procreació juntament amb el poder de la destrucció. La Lluna també és una mesura de temps, per tant també representa el seu control sobre el temps.
Cabell embolicat:
Representa el déu del vent.
El Ganges:
El riu més sagrat surt des del cabell de Xiva. El Ganges també representa.
El tambor:
A la mà de Xiva és l'origen de la paraula universal que dóna origen a tot llenguatge i expressió.
Vibhuti:
Simbolitza la immortalitat de l'ànima i la glòria manifesta del Senyor.
Cendra:
Xiva cobreix el cos amb la cendra dels morts que assenyala la filosofia de la vida i la mort.
Pell de tigre:
el tigre és el seu vehicle, la deessa del poder i la força. La pell de tigre simbolitza la victòria sobre tota força.
L'elefant i la pell del cérvol:
Xiva també vesteix amb la pell d'un elefant. Els elefants simbolitzen l'orgull. Vestir seva pell simbolitza la conquesta de l'orgull. El cérvol simbolitza el salt de la ment.
Rudraksha:
Rudraksha atribueix els poders medicinals.
El trident:
el tirixula simbolitza les tres funcions: la creació, el manteniment i la destrucció.
XIVAISME
Els seguidors de Xiva són anomenats xivaïtes. Les escriptures dels xivaïtes diuen que amb la mirada del tercer ull crema l'univers, inclosos Brama i Vixnu, i es refrega les cendres mortuòries per tot el cos. Per això els adoradors de Xiva es cobreixen de cendra.
Se’l representa com un home jove, matant amb les seves mans un toro.
Vàruna, és el deu de l’oceà. És d’origen indoeuropeu.
Es considerava el déu dolent del cel, pluja i tempestes.
En els seves representacions, sempre tenia el seu costat el seu germà bessó mitra.
Junts representaven un dia complet ja que Vàruna era la nit, i Mitra el dia.
Agní era el déu del foc. Protegeix a les persones a la seva casa, i al cap i té un milió d’ulls.
Es representa amb dues cares, una de dolenta i l’altre de bona. Té els ulls i els cabells negres, tres cames i set braços. Del seu cos surten set raigs de llum, i el seu vehicle es un boc.
Indra era el déu de l’atmosfera, del cel visible , la guerra, la tempesta y el llamp.
Era representat com un home sobre un elefant, de cara pàl•lida, i un cos ple d’ulls que permeten veure tot el que passa al món, i porta una espasa en forma de llamp. Al seu ull dret si pot veure a la seva esposa.
Brama és el déu creador de tot el que existeix.
Es representat en general amb quatre caps amb barba, i quatre braços. Cada un dels caps recita el text Veda, i cada un dels braços, sosté un bol d’aigua, un rosari, el text Veda i una flor. Hi ha vegades duu un arc i un ceptre.
Es desplaça sobre un cigne.
Vixnu, és un déu preservador, és un dels més importants. Els atributs de Vixnu són la maça, la petxina i el disc.
El culte de Vixnu com a divinitat és el vixnuisme. I els seus adeptes són els vixnuïtes.
Xiva és una de les divinitats més importants de l’ hinduisme. Representa el sacrifici de la mitologia índia, també representa la destrucció.
El tercer ull:
És l'ull de la saviesa. Veu més enllà del que és evident i s’associa amb la seva energia salvatge.
El collar de la cobra:
La perillosa cobra representa la mort, que Xiva ha conquerit completament
Mitja lluna:
Xiva porta en el seu front una lluna posseeix el poder de la procreació juntament amb el poder de la destrucció. La Lluna també és una mesura de temps, per tant també representa el seu control sobre el temps.
Cabell embolicat:
Representa el déu del vent.
El Ganges:
El riu més sagrat surt des del cabell de Xiva. El Ganges també representa.
El tambor:
A la mà de Xiva és l'origen de la paraula universal que dóna origen a tot llenguatge i expressió.
Vibhuti:
Simbolitza la immortalitat de l'ànima i la glòria manifesta del Senyor.
Cendra:
Xiva cobreix el cos amb la cendra dels morts que assenyala la filosofia de la vida i la mort.
Pell de tigre:
el tigre és el seu vehicle, la deessa del poder i la força. La pell de tigre simbolitza la victòria sobre tota força.
L'elefant i la pell del cérvol:
Xiva també vesteix amb la pell d'un elefant. Els elefants simbolitzen l'orgull. Vestir seva pell simbolitza la conquesta de l'orgull. El cérvol simbolitza el salt de la ment.
Rudraksha:
Rudraksha atribueix els poders medicinals.
El trident:
el tirixula simbolitza les tres funcions: la creació, el manteniment i la destrucció.
XIVAISME
Els seguidors de Xiva són anomenats xivaïtes. Les escriptures dels xivaïtes diuen que amb la mirada del tercer ull crema l'univers, inclosos Brama i Vixnu, i es refrega les cendres mortuòries per tot el cos. Per això els adoradors de Xiva es cobreixen de cendra.
dimecres, 11 de gener del 2012
SITUACIÓ ACTUAL
Actualment, l’Hinduisme ocupa un lloc entre les religions més importants. Té uns 700 milions de seguidors.
Es troba sobretot a l’Índia, on és la terra sagrada, i on el 80 % de la població és hindú, i que és un país pobre que no busca moltes riqueses materials.
També es troba al Nepal, on el 85 % de la població és hindú, i que era fins fa poc l’únic lloc on era la religió oficial, a Mauricio, una illa africana, i a Bali, una illa d’Indonesia.
Alguns brahmans, és a dir de la categoria social més alta, han viatjat a Europa y han aconseguit que es formin sectes hinduistes, i igual amb els Estats Units.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)