Situació actual

Actualment, el budisme ocupa un lloc entre les religions més importants, juntament amb l’Hinduisme, el Budisme, el Cristianisme i la religió Musulmana.
El lloc on es troba més el budisme és el Tibet, i a partir d’aquí ha facilitat molt l’extensió.
El budisme s’estén per Ceilán, Birmania, Tailandia, Camboya, Laos, Indonesia, Malasia, China i Japó.

Llocs sagrats

Els edificis són de gran complexitat.
Pel budisme, no és esencial anar al lloc sagrat a pregar.
Els 2 llocs sagrats principals són la padoda i la stupa.

PAGODA: tenen forma d’una torre de pisos, i es troben principalment a Japó i a Xina, ja que es considera que és la stupa Xinesa. La paraula és d’origen indi.

STUPA: és una cúpula que al cim hi té un pilar que representa l’axis mundi, és a dir, el centre i la conexió del món amb el cel. Normalment l’edifici s’encercla de tres parasols, que representen les tres joies de buda.
La forma d’aquest edifici es considera que ajuda en l’oració. La primera stupa es va crear per guardar les restes de buda.




En aquest petit vídeo es poden veure pagodes amb gent orant.

En aquest altre, expliquen les característiques de l’stupa.

Llibres sagrats

El budisme no té llibres sagrats sinó un recull de paraules de Buda amb comentaris i interpretacions fetes després de la seva mort anomenat Tipitaka. Va ser escrit al segle I a.C. dins el Canon Pali. Es divideix en tres parts o cistells anomenades“pitakas”.
1- Sutter-Pitaka: Cistella del “Discurs”. Es divideix en quatre col•leccions secundàries o “nilayas” on es recullen les ensenyances de Buda. És una font de saviesa. Es tracta d’una selecció de breus proverbis de Buda.
2- Vinay-Pitaka: Normes o disciplina de la vida monacal budista.
3- Abhidhamma-Pitaka: Investigació supletòria. Sèries de tractats on es fa l’explicació de més alt nivell. També hi ha els jatakes, que són històries en les quals Buda parla de les seves vides anteriors.

El seu fundador

Siddhartha Gautama, fill d’una família noble, va créixer envoltat de tota mena de luxes i comoditats. Va ser educat en les arts, les ciències i l’exercici físic. Després d'una vida relativament fàcil, durant la qual es va casar, va tenir un fill i va viure sota la protecció del seu pare.

Abans de marxar de casa, Siddhartha va fer tres viatges per la ciutat i es va adonar de la tragèdia de la vida, que li havia estat amagada.
Va conèixer tres representacions del sofriment humà: la vellesa, la malaltia i la mort.
Però, en fer un quart viatge, va trobar un monjo alegre i optimista que caminava i demanava almoina.
Això li va servir per adonar-se que els plaers i les atraccions de la vida són buits i no omplen la persona. Va decidir marxar de casa seva i se’n va anar a la recerca del coneixement autèntic.

Tenia vint-i-nou anys quan va començar a viure com un anacoreta rodamón. Seguia els ensenyaments dels mestres hindús i practicava el ioga, però no aconseguia la pau que desitjava. Després de gairebé set anys d' esforços, es va adonar que el que necessitava no era un refugi contra et sofriment, sinó la supressió del sofriment. Això va significar per a Siddharta la «il•luminació» i el descobriment de l’autèntica doctrina. A partir d’aquest moment, Buda va començar a predicar aquests aprenentatges. Siddhartha va començar a portar una vida d’extrem ascetisme on la meditació era constant.Volia aconseguir el moksa. Una nit, després d’haver superat les temptacions del dimoni Mara, sota l’arbre pippala, tingué la revelació o il•luminació i esdevingué Buda. Va decidir predicar el dharma a tota la humanitat, i a prop de Benarés, predicà per primera vegada la doctrina de les quatre nobles veritats a cinc ascetes, antics companys seus. Aquests esdevingueren els primers deixebles i monjos de la comunitat o sangha.
Després de la il•luminació, es va dedicar a viatjar per l’Índia durant quaranta-quatre anys, vivint com un monjo captaire i ensenyant la doctrina. Als vuitanta anys, es va posar malalt i va morir a la ciutat de Kusinagara. Les cendres foren repartides entre els deixebles més importants, i al damunt erigiren reliquiaris.

Branques del budisme

Mahaiana:
És una de les tres principals branques del budisme. Es practica a Xina, Tibet, Japó, Corea, Vietnam, i Taiwan. Del Mahaiana es va desenvolupar el Vajrayana esotèric.El budisme Mahaiana va començar al voltant del segle I en el sud de la Índia. El desenvolupament va ser lent i gradual. 
El Mahaiana reconeix en l'ensenyament del propi Buda més un mètode que una doctrina, en el sentit que volen  descobrir la veritat, sense prejudicis i amb total llibertat per criticar els ensenyaments. Gairebé totes les seves escriptures eren orals.
Theravada:
És l'escola més antiga del budisme, és relativament conservadora i la més propera a l'antic budisme, per la qual cosa es podria considerar dins de l'ortodòxia. El nom Theravada significa: ensenyament dels antics o ancians. Aquest es va desenvolupar en la Índia durant els segles despres de la mort del Buda. Aquesta branca és avui la religió predominant en alguns països del sud-est asiàtic, com Cambodja, Laos, Myanmar, Tailàndia i Sri Lanka.
Basen la seva tradició en l'anomenat Cànon Pali.Les seves esctictures estan amb la literatura sagrada budista theravada, que va ser la primera coneguda en occident, el Pali. 










Budisme Tàntric:
Aquest en comptes d'ensenyar a assolir la realització espiritual, ensenyen a utilitzar el desig transformant-lo bo, cap a la realització. El 'tantra' és una de les tendències en l'hinduisme contemporani i constitueix la pràctica principal a totes les escoles del budisme tibetà. Els seus origens estan en els països com Bhutan, Corea, Xina, Índia, Indonèsia, Japó, Mongòlia, Nepal, i Tibet. Un practicant de tantra aprèn a parlar, sentir i conduir-se com si ja fos un Buda que va assolir la il·luminació. Els textos que recullen els ensenyaments del tantra estan escrits en clau simbòlica, en forma de poemes, cosa que dificulta la seva comprensió.

La doctrina budista

Les tres joies del budisme són: 
- Buda:
Siddharta Gautama, va ser el fundador del budisme.
- El Dharma:
Les quatre nobles veritats: 
          Tot es dolor.
          L'origen del sofriment es el desig i l’ignorància.
          Per deixar de patir s'ha de eliminar el sofriment.
També hi ha l’òctuple camí, que consta de vuit camins que són:
            -  Coneixement recte__________ conèixer les quatre veritats.
            - Actitud recte_______________ allunyar-se dels desitjos, l'odi i la malícia.
            - Paraula recte_______________ llenguatge prudent i sincer.
            - Acció recte________________ viure moralment.
            - Ocupació recte_____________ guanyar-se la vida honradament.
            - Esforç recte________________ reprimir els impulsos dolents i transformar-los en bons
            - Pensament recte_____________ esforçar-se en conèixer la veritat.
            - Concentració recte___________ practicar la meditació.
Aquest òctuple camí orienta la vida dels seguidors cap a:
             - Una conducte compassiva.
             - La contemplació.
             - La saviesa
Altres conceptes:
El budisme no té déu, buda, es un exemple a seguir.
Els budistes creuen en el karma i en la reencarnació.
El nirvana, es la meta del budisme, la il·luminació, alliberant-se del dolor i el sofriment, i de la reencarnació.
El Shanga o els camins budistes es divideixen en tres apartats:
                     - La escola Hinayana.
                     - La escola Mahayana.
                     - La escola Vajarayana.

La doctrina hinduista

L’Hinduisme es basa en la manera de comportar-se dels creients. No té un fundador, ja que va sorgir de dues religions, ni uns principis, així que tothom creu en les divinitats de forma diferent, tenen idees sobre els déus molt diferents.  Tot i això, hi ha una sèrie de creences que tothom té. Aquestes són...
Creuen en molts déus, però la majoria de creients tenen un déu “preferit” al que tenen més devoció. Quan adoren el seu déu preferit i celebren les festes i els ritus d’aquest déu, se’n diu el camí de la devoció, i representa el camí de la bondat i l’adoració al déu personal. Els tres més importants són Shiva, Vixnu i Brahman, i cadascun té atributs i mèrits diferents.
També creuen en l’atman, que és l’ànima de cada ésser. Quan algú es mor l’incineren, i normalment llencen les cendres al riu Ganges, però es diu que l’ànima es reencarna en un altre cos. Per tenir un futur millor durant la vida s’han deportar bé, de manera que en la seva pròxima vida, es reencarnaran en una casta superior. D’això se’n anomena el karma.
El samsara és el cicle de reencarnacions de cada persona. Com que el karma els comporta molta responsabilitat i pressió, tothom intenta alliberar-se del samsara. L’alliberament es diu moksa.