Branques del budisme

Mahaiana:
És una de les tres principals branques del budisme. Es practica a Xina, Tibet, Japó, Corea, Vietnam, i Taiwan. Del Mahaiana es va desenvolupar el Vajrayana esotèric.El budisme Mahaiana va començar al voltant del segle I en el sud de la Índia. El desenvolupament va ser lent i gradual. 
El Mahaiana reconeix en l'ensenyament del propi Buda més un mètode que una doctrina, en el sentit que volen  descobrir la veritat, sense prejudicis i amb total llibertat per criticar els ensenyaments. Gairebé totes les seves escriptures eren orals.
Theravada:
És l'escola més antiga del budisme, és relativament conservadora i la més propera a l'antic budisme, per la qual cosa es podria considerar dins de l'ortodòxia. El nom Theravada significa: ensenyament dels antics o ancians. Aquest es va desenvolupar en la Índia durant els segles despres de la mort del Buda. Aquesta branca és avui la religió predominant en alguns països del sud-est asiàtic, com Cambodja, Laos, Myanmar, Tailàndia i Sri Lanka.
Basen la seva tradició en l'anomenat Cànon Pali.Les seves esctictures estan amb la literatura sagrada budista theravada, que va ser la primera coneguda en occident, el Pali. 










Budisme Tàntric:
Aquest en comptes d'ensenyar a assolir la realització espiritual, ensenyen a utilitzar el desig transformant-lo bo, cap a la realització. El 'tantra' és una de les tendències en l'hinduisme contemporani i constitueix la pràctica principal a totes les escoles del budisme tibetà. Els seus origens estan en els països com Bhutan, Corea, Xina, Índia, Indonèsia, Japó, Mongòlia, Nepal, i Tibet. Un practicant de tantra aprèn a parlar, sentir i conduir-se com si ja fos un Buda que va assolir la il·luminació. Els textos que recullen els ensenyaments del tantra estan escrits en clau simbòlica, en forma de poemes, cosa que dificulta la seva comprensió.