El seu fundador

Siddhartha Gautama, fill d’una família noble, va créixer envoltat de tota mena de luxes i comoditats. Va ser educat en les arts, les ciències i l’exercici físic. Després d'una vida relativament fàcil, durant la qual es va casar, va tenir un fill i va viure sota la protecció del seu pare.

Abans de marxar de casa, Siddhartha va fer tres viatges per la ciutat i es va adonar de la tragèdia de la vida, que li havia estat amagada.
Va conèixer tres representacions del sofriment humà: la vellesa, la malaltia i la mort.
Però, en fer un quart viatge, va trobar un monjo alegre i optimista que caminava i demanava almoina.
Això li va servir per adonar-se que els plaers i les atraccions de la vida són buits i no omplen la persona. Va decidir marxar de casa seva i se’n va anar a la recerca del coneixement autèntic.

Tenia vint-i-nou anys quan va començar a viure com un anacoreta rodamón. Seguia els ensenyaments dels mestres hindús i practicava el ioga, però no aconseguia la pau que desitjava. Després de gairebé set anys d' esforços, es va adonar que el que necessitava no era un refugi contra et sofriment, sinó la supressió del sofriment. Això va significar per a Siddharta la «il•luminació» i el descobriment de l’autèntica doctrina. A partir d’aquest moment, Buda va començar a predicar aquests aprenentatges. Siddhartha va començar a portar una vida d’extrem ascetisme on la meditació era constant.Volia aconseguir el moksa. Una nit, després d’haver superat les temptacions del dimoni Mara, sota l’arbre pippala, tingué la revelació o il•luminació i esdevingué Buda. Va decidir predicar el dharma a tota la humanitat, i a prop de Benarés, predicà per primera vegada la doctrina de les quatre nobles veritats a cinc ascetes, antics companys seus. Aquests esdevingueren els primers deixebles i monjos de la comunitat o sangha.
Després de la il•luminació, es va dedicar a viatjar per l’Índia durant quaranta-quatre anys, vivint com un monjo captaire i ensenyant la doctrina. Als vuitanta anys, es va posar malalt i va morir a la ciutat de Kusinagara. Les cendres foren repartides entre els deixebles més importants, i al damunt erigiren reliquiaris.